Al nostre projecte hem decidit fer servir Samba com a servei de compartició de recursos entre els diferents equips. Tot i que en el nostre cas només utilitzem equips amb Linux, hem escollit Samba perquè ens ofereix més possibilitats en l’àmbit de compatibilitat, gestió i seguretat, pensant no només en el present sinó també en una possible ampliació del sistema.
Per què hem triat Samba?
Compatibilitat amb altres sistemes:
Encara que ara només treballem amb sistemes Linux, Samba ens permetria integrar fàcilment equips Windows si en algun moment s’hi afegeixen. D’aquesta manera, no ens limitem a una sola plataforma i deixem la infraestructura preparada per al futur. Amb NFS només podríem treballar de manera còmoda amb Linux, així que hem preferit apostar per una opció més versàtil.
Control d’usuaris i permisos:
Amb Samba podem gestionar l’accés als recursos compartits d’una manera molt més detallada. Podem definir qui pot llegir, escriure o no accedir a certs directoris, i fins i tot integrar-nos amb sistemes d’autenticació com LDAP o Active Directory. Això ens ajuda a mantenir la seguretat i organització dins la xarxa.
Fàcil d’utilitzar:
Una altra raó per la qual hem escollit Samba és perquè és molt més intuïtiu pels usuaris. Els recursos compartits es poden veure directament des de l’explorador de fitxers (com si fos una carpeta més) i no cal fer muntatges manuals ni recordar comandes llargues. Això facilita molt el dia a dia, sobretot si els usuaris no tenen coneixements avançats de Linux.
Flexibilitat per compartir diferents tipus de dades:
El projecte necessita compartir diferents tipus d’informació (documents d’administració, fitxers de producció, còpies de seguretat, etc.), i amb Samba podem configurar comparticions independents, amb permisos i rutes adaptades a cada cas. Això ens permet tenir-ho tot ben separat i controlat.